Vés al contingut

Castell de Milmanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Milmanda
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica
arquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud452 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVimbodí i Poblet (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de Milmanda Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ N, 1° 04′ E / 41.4°N,1.07°E / 41.4; 1.07
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1822-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006803 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC2041 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC617 Modifica el valor a Wikidata

El castell de Milmanda és una edificació del terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà. Està situat per sobre d'uns assentaments primitius ibers, grecofenicis i romans. Sempre ha estat un castell palau i mai no va tenir gaire importància estratègica com a castell defensiu o de «marca» perquè els darrers reductes sarraïns, ben propers, de les muntanyes de Prades i Siurana van ser conquerits l'any 1153.

Ubicació

[modifica]
Portal del castell (febrer de 2009)

Es troba a només 2 quilòmetres de Poblet arran del Francolí i en una zona planera emplaçada entre les poblacions de Vimbodí i L'Espluga de Francolí.

Història del conjunt

[modifica]

La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l'any 1148 (o 1149), en què Guerau de Granyena i la seva muller Sança el donaren en castlania a Arnau de Montpaó i la seva muller Lloreta amb tots els seus termes i drets i la facultat de poblar-lo. El 1163 aquest castell passà a mans dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet els quals hi bastiren una granja, documentada el 1172. Aquesta propietat fou confirmada pel rei Jaume I l'any 1272. Posteriorment, els abats van ordenar reedificar-lo i ampliar-lo en diverses ocasions (1316-1348 i 1564-83). Entre els anys 1316 i 1348, durant el període abacial de l'abat Ponç de Copons, es bastí la torre de defensa de l'entrada. A principis del segle xvii l'abat Felip Genovès el convertí en un casal residencial amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.

Després de la desamortització restà abandonat i s'anà enrunant fins que arribat el segle XX l'empresa de vins Torres adquirí el castell i les seves terres fent que avui es pugui visitar. Les terres que rodegen el castell estan plenes de vinyes amb les quals Torres produeix vi blanc.[1]

Referències

[modifica]
  1. Conca de Barberà Arxivat 2014-03-29 a Wayback Machine. al web de Bodegues Torres

Bibliografia

[modifica]
  • Catalunya Romànica,vol. XXI La Conca de Barberà i altres. Enciclopèdia Catalana, 1995, p.443. ISBN 84-412-2512-5. 

Enllaços externs

[modifica]